dimecres, 29 de juliol del 2015

A propòsit dels cartells de toponímia

 

Maria Josep Escrivà és una poeta grauera (del Grau de Gandia) digna hereva de les dots poètiques del seu avantpassat saforenc Ausiàs March, que si vivírem en un país normal seria molt més coneguda i valorada per la seua obra. Però no sols de lletres viu l'ésser humà, així que, a més a més de ser una activista cultural reeixida a la Safor i molt més enllà, com llicenciada en filologia professionalment dedica molt del seu temps a les tasques de correctora d'Edicions 96, l'editorial carcaixentina que ha fet possible que el llibre de Toponímia de Rafelguaraf siga una bella realitat. Doncs bé, el cas és que em fa el següent comentari:
"Digues a l'Ajuntament de Rafelguaraf que s'emmarque els cartells i que els hi expose com les belles mostres estètiques del poble i del terme. Això són joies visuals". 
Així que, per part meua, dit i fet... en paraules textuals de la pròpia Maria Josep. Ah! i cal dir també que eixes fotos tan boniques són obra de Pau Àlvarez, dissenyador del llibre, maquetador, fotògraf i moltes més coses.

dilluns, 27 de juliol del 2015

Un, altre, dia després

Amb Aigües Vives Pérez, Màster en Toponímia i Rafaela Aliaga, Alcaldessa de Rafelguaraf
No puc estar més pagat. Ahir vàrem presentar la Toponímia de Rafelguaraf, i diria que va ser un èxit. Un dubte que teníem era quin seria el lloc més adequat per a dur a terme la presentació. Al remat decidírem fer-la en el lloc on habitualment es fan les presentacions de llibres: la Llar dels Jubilats, en una sala on caben aproximadament unes 50 persones assegudes, o algunes més dretes.
El cas és que el local es va omplir. Bon senyal. Però atenció, tot s'ha de dir, hi havia persones vingudes d'Alzira, de la Pobla Llarga, de Carcaixent, de Barxeta, de Manuel, de Xàtiva; també de Rafelguaraf, clar que sí. Fins i tot hi havia un senyor que va vindre d'Almassora (Jesús Bernat, que té un blog -Imatgies- sobre toponímia i és membre de l'equip de redacció de la revista de la Societat d'Onomàstica Noms). Però encara de més enllà, una filòloga d'Alcanar (Àngela Buj). En fi, a aquestes dues últimes persones espere que els haja valgut la pena el viatge.
En tot cas, vull agrair novament a l'Ajuntament de Rafelguaraf la publicació del llibre; al grup de feisbuc Rafelguaraf, tota una vida en imatges que hagen permés que utilitzàrem unes quantes fotos, i a Edicions 96 (en especial a Pau i a Maria Josep) pel seu magnífic treball. La veritat siga dita és que s'ha quedat un llibre molt bonic. Espere que quan la gent el llija també el trobe interessant pel que fa al text.
Per cert, aprofite per informar que el llibre està a la venda a l'Ajuntament de Rafelguaraf al preu de 10 euros. Vos assegure que si es tractara d'un llibre fet amb interessos comercials el preu estaria al voltant d'uns 20 euros o més.

Postdata:

El preu del llibre és sols per intentar recuperar -l'ajuntament- una part de la despesa. I a suggeriment de Maria Josep Escrivà, poeta grauera (del Grau de Gandia) i correctora d'Edicions 96, em proposa que: "Digues a l'Ajuntament de Rafelguaraf que s'emmarque els cartells i que els hi expose com les belles mostres estètiques del poble i del terme. Això són joies visuals".
Doncs això, dit queda, en paraules textuals.

diumenge, 26 de juliol del 2015

El cartell número set, i últim



El cartell número set, i últim, és una foto de l'hort de Meliana. Este hort és un dels més antics del terme, ja que apareix documentat en 1867 un hort de don Luis Meliana. El topònim potser fóra degut a algun descendent d'un Luis Meliana que en 1747 era secretari de l'Ajuntament de Xàtiva. Està situat a la vora del camí Reial de Benigànim, entre el Riurau i l'hort de les Parres (terme de l'Énova); i té un rellotge de sol a la paret que dóna a migdia. També s'ha conegut com hort d'Emiliana, per deformació del cognom originari. En el moment de l'expansió agrícola taronjera, després dels colonitzadors carcaixentins, alguns propietaris xativins també tingueren moltes terres al terme de Rafelguaraf.

 
 

dissabte, 25 de juliol del 2015

El cartell número sis

El cartell número sis és una foto d'unes portelles del camí de Migdia del Riurau. El Riurau està ubicat sobre una lloma de roca arenisca que fins a ben entrat el segle XX es va utilitzar com a pedrera. El caseriu actual es va originar com a conseqüència de l'expansió agrícola tarongera produïda al llarg del segle XIX. L'etimologia de la paraula riurau deriva segons Joan Coromines de l'àrab “raf-raf”, que seria un “ràfec, porxada o cobertís” i d'una manera més actual el “lloc on s'assequen les panses”. De fa uns anys pensem que al Riurau o en les seues proximitats podria haver existit un assentament de la cultura ibèrica que en temps de la romanització es diria Palmella, que podria tractar-se de l'antecedent històric (no prehistòric) més antic del terme de Rafelguaraf.



divendres, 24 de juliol del 2015

El cartell número cinc

El cartell número cinc és una foto del carrer de Sant Antoni (al Raval). A Rafelguaraf, com a tants pobles valencians encara hi ha el bon costum, sobretot estiuenca, de traure les cadires al carrer i estar de tertúlia amb familiars, amics i veïns. En una de les darreres fotos que va realitzar Pau va traure estes persones que foren les primeres, eixe dia precisament, en eixir al carrer a prendre la "fresca". Fresca relativa, és clar, perquè este mes de juliol està resultant un dels de més calor des de feia molt de temps.

dijous, 23 de juliol del 2015

El quart cartell

El quart cartell és una foto presa des del pas elevat que hi ha just al costat de la nova estació de l'Adif de l'Énova-Manuel. Al bell mig de la mar verda del tarongerar es veu: centrat i un poc més en primer terme uns arbres més alts. Allí hi ha l'encreuament del camí de Berfull a l'Énova amb el camí del Quincaller, que baixa cap al barranc de Barxeta; en este encreuament es trobava l'autèntic molí de Berfull (o siga, pertanyent a la senyoria del llogaret). També veiem Berfull al fons a l'esquerra, un poc més al fons el Tossal (que es va dir també el Puig Gros) ben poblat de pins fins i tot per la part que dóna a migdia (perquè en ser un tossal aïllat de les serres pròximes s'ha lliurat d'incendis), i part del llogaret del Riurau a la dreta.


dimecres, 22 de juliol del 2015

El tercer cartell

Vista parcial del tarongerar del Realenc (el Pinar dels Frares)

El tercer cartell és una vista parcial del gran tarongerar amb reg a goteig del Realenc (el Pinar dels Frares). No deixa de ser curiós que junt a un poble com Rafelguaraf, amb una parcel·lació de les terres molt gran, o siga, amb un acusat minifundisme, existisca la finca agrícola més gran del País Valencià, sobretot des que l'estiu de 1995 el darrer descendent de la família Oriol y Urquijo la va vendre a la firma Cañamás, d'Oliva. Per cert, el poble que es veu allà al fons deu ser el Genovés, i una altra cosa, em pregunte: quanta de la riquesa que genera aquesta finca es queda ací?



dilluns, 20 de juliol del 2015

El segon cartell


El segon cartell és una foto presa des del camí de les Basses Roges. En ell s'ha basat Pau per fer la portada del llibre, i podem veure en primer terme la Casa dels Frares (del Realenc), després de més a menys es veuen una multitud d'horts disseminats, el Riurau, Rafelguaraf, Berfull, el Tossalet, i encara més enllà l'Énova i Manuel.


El primer cartell

El pròxim diumenge, dia 26, tindré el gran plaer de presentar un llibre que trobe que és molt bonic. Sí, ja sé que no puc ser objectiu, però diré sincerament el que pense. El llibre es diu Toponímia de Rafelguaraf. L'acte, com ja havia anunciat fa uns dies, tindrà lloc a la Llar dels Jubilats (C/Joan Silvestre, núm. 2), i en primer lloc intervindrà la senyora Alcaldessa de Rafelguaraf: Rafaela Aliaga Sendra, tot seguit jo mateix presentaré a Aigües Vives Pérez que intervindrà a continuació i, finalment, de nou em dirigiré al públic durant uns pocs minuts. L'obra comprén tots els nuclis de població del terme de Rafelguaraf, és a dir, el Tossalet, Berfull, el Riurau, però igualment he inclòs el Realenc -terme de Xàtiva-; com sempre faig, per cert. I això a través d'un recull exhaustiu de topònims sobre l'Orografia, la Hidrografia natural, el Sistema de reg, el Poblament dispers, les Grans divisions del terme, les Partides i paratges, les Vies de comunicació i Altres llocs d'interés.
Com deia abans, tot i que no puc ser imparcial ni objectiu, m'atrevisc a dir que és un llibre molt interessant. I això perquè, a més del seu contingut estricte pel que aporta a la toponímia, per la gran quantitat d'informació visual que conté. Ja que és com una mirada -a través de 286 fotografies-. De manera que si teniu familiars, amics o qualsevol persona a qui obsequiar-los amb un exemplar, de segur que es faran una bona imatge, actual i antiga, de la realitat del terme del Rafelguaraf.
El cas és que a partir d'ara mateix, tots els dies vos posaré un dels cartells que havia preparat Pau, d'Edicions 96, que ha fet un magnífic treball de llibre. En veritat que ha sabut interpretar la idea que jo portava per a les il·lustracions. En fi, que estic molt content, xe!

Accés sud a l'hort del Pouet. En primer terme el barranc del Realenc


dimecres, 1 de juliol del 2015

Un llibre: Toponímia de Rafelguaraf


Atenció, hi ha un canvi de data: de dissabte 25 passa a diumenge 26. De manera que queda així:
El diumenge 26 de juliol, a les 12,00 hores, tindrà lloc a la Llar dels Jubilats la presentació del llibre Toponímia de Rafelguaraf.
Iniciarà l'acte Rafaela Aliaga Sendra, Alcaldessa de Rafelguaraf, a continuació parlarà Aigües Vives Pérez Piquer, Màster en Toponímia i assessora lingüística de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, i finalment intervindré jo mateix. I per a tranquil·litat dels qui s'animeu a vindre, vos he de dir que l'acte està previst que dure al voltant d'uns 30-40 minuts.
La Toponímia i la Història estan ben relacionades perquè els noms de lloc sempre tenen una història al darrere. I és per això que de sempre m'ha interessat molt saber qualsevol cosa que tractara dels topònims del terme de Rafelguaraf i del Realenc (terme de Xàtiva).
El llibre té un total de 240 pàgines de 270 x 210 cm., amb les portades de cartolina gràfica amb solapes. I és una publicació feta per Edicions 96, de Carcaixent, per a l'Ajuntament de Rafelguaraf. Conté prop de 300 fotografies a color, excepte unes poques en blanc i negre com a testimonis de construccions desaparegudes o molt transformades.
Aquest llibre el vaig començar l'hivern de l'any 2005 fins l'estiu de 2014; en realitat, fins ara mateix, perquè al remat sempre acabes fent alguna que altra correcció puntual d'última hora. I des de l'estiu passat, en què vaig acabar la tasca de fer una quantitat gran de fotos, que en dates recents s'han hagut de repetir en algun cas, és que ara finalment veurà la llum en els pròxims dies.
I respecte els llibres d'història local que porte publicats fins ara, m'agradaria que més prompte que tard torne a haver interés en la gent jove per les ciències humanes. Pels motius que siguen, i més els darrers anys per la crisi econòmica, que a Rafelguaraf no sé de gent que s'interesse per la història (amb les honroses excepcions de rigor). Per això és que fa molts anys que pense que sóc un tipus rar, si és que interessar-se per la nostra història, que sembla com si no li interessa a ningú o quasi ningú, és per a ser considerat un tipus rar. Si és així... perdoneu-me la immodèstia, estic moderadament orgullós de ser un tipus rar.

El terme municipal de Rafelguaraf i el Realenc (de Xàtiva)